(2015) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (en) George Roger Waters 6 setembre 1943 (81 anys) Great Bookham (Regne Unit) |
Religió | Ateisme |
Formació | Cambridgeshire High School for Boys Universitat de Westminster |
Alçada | 1,9 m |
Activitat | |
Ocupació | compositor, bateria, activista per la pau, trompetista, director de cinema, baixista, productor discogràfic, cantant, cantautor, pianista, guitarrista, guionista, artista d'estudi |
Activitat | 1964 - |
Membre de | |
Gènere | Rock progressiu, art rock, rock psicodèlic, blues rock i òpera |
Representat per | Mark Fenwick (en) |
Veu | Baríton |
Instrument | Baix elèctric, guitarra i veu |
Segell discogràfic | Capitol Records Harvest Records Columbia Records Sony Music |
Família | |
Cònjuge | Kamilah Chavis (2021–) Carolyne Christie (1976, 1986–1992) Judith Trim (1969–1976) |
Fills | Harry Waters () Carolyne Christie India Waters () Carolyne Christie |
Pares | Eric Fletcher Waters i Mary D. Whyte |
Lloc web | rogerwaters.com |
|
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. Traducció incompleta, amb paràgrafs sencers sense traduir (vegeu apartat 2005-actualitat), i amb mancances. |
George Roger Waters (nascut el 6 de setembre de 1943 a Great Bookham, Surrey, Regne Unit) és un músic i compositor britànic de rock and roll conegut per ser cofundador, baixista, vocalista i compositor del grup Pink Floyd, considerat una de les bandes més influents en la història de la música moderna.[1] A Pink Floyd, Waters assumiria el control creatiu de la banda a mitjans dels anys 1970, arribant a ser el compositor principal de les lletres i de gairebé tota la música, després de la marxa de Syd Barrett. A més de ser el baixista, va ser un dels cantants i va experimentar amb sintetitzadors, loops, guitarra elèctrica i acústica. Amb ell, Pink Floyd va aconseguir èxit mundial en la dècada de 1970 gràcies als seus àlbums conceptuals The Dark Side of the Moon, Wish You Were Here, Animals i The Wall. Va deixar la banda en 1985 a causa de diferències creatives i legals amb els altres integrants. Resolta la disputa en 1987, van passar gairebé 18 anys perquè tornés a tocar amb la banda. Cap a 2010, el grup havia venut més de 250 milions de discos; només als Estats Units, 74 milions d'àlbums.[2][3][4][5]
El 1970, va compondre en col·laboració amb Ron Geesin, Music from The Bodi, banda sonora del film documental The Bodi, de Roy Battersby, sobre la biologia humana.[6] Va gravar en estudi quatre discos en solitari: The Pros and Cons of Hitch Hiking (1984), Ràdio K.A.O.S. (1987), Amused to Death (1992) i Is This the Life We Really Want? (2017). En 1986, va contribuir a la banda sonora de la pel·lícula Quan el vent bufa. En 1990, va organitzar un dels concerts amb més assistència de la història, The Wall - Live in Berlin, amb 300 000 espectadors.[7][8]
El 1996, va ser admès en el Saló de la Fama del Rock dels Estats Units i del Regne Unit com a membre de Pink Floyd. Des de 1999 ha fet diverses gires. Des de 1989 va treballar en l'òpera Ça Ira, estrenada en 2005, però que un any abans va tenir el seu prémiere en les celebracions per l'ingrés de Malta a la Unió Europea. El 2 de juliol de 2005, es va reunir amb els seus excompanys de Pink Floyd per al concert benèfic Live 8, l'única aparició de Waters amb la banda des de la seva última actuació feia 24 anys.
El 2010 va donar principi The Wall Live, una gira mundial on interpreta The Wall al complet. Durant aquesta, el 12 de maig de 2011, a The O2 Arena, Gilmour i Mason van tornar a compartir l'escenari amb Waters, Gilmour tocant «Comfortably Numb» i Gilmour i Mason al costat de Waters a «Outside the Wall».
Waters s'ha casat cinc vegades i és pare d'una filla i dos fills. El 2011 es va comprometre amb l'actriu i directora Laurie Durning. Es van casar el 2012 i al setembre de 2015 van començar els tràmits per al seu divorci.[9]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades BLAKE13
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Pink Floyd's a dream